Halabja, el passat de l'horror

La ciutat de Halabja és tristament famosa per l’atac químic que va patir a l’any1988 durant la guerra entre Iran i Iraq. L’atac va començar el dia 16 de març de 1988, quan els avions iraquians van començar a llençar bombes químiques amb gas mostassa i gas nerviós sobre la ciutat controlada per les tropes iranianes aliades dels kurds. En unes hores van morir unes 5000 persones.

Expliquen alguns supervivents de l’atac que quan va començar el bombardeig sobre la ciutat, es va estendre una olor de poma i alls, els animals van ser els primers en notar els símptomes i morir, minuts més tard la gent corria espantada ofegant-se i perdent la visió mentre topava amb els cossos de la gent que s’apilava pels carrers.

Aquest armament va ser venut per EEUU a Saddam per utilitzar-lo contra el règim de Khomeini, i aquests van fer que l’acte no fos condemnat per la comunitat internacional, ja que Iraq llavors era un gran aliat d’Estats Units. Després de la invasió dels 2003 tan Saddam Hussein com el seu cosí anomenat Ali el Químic van ser jutjats per aquests fets i condemnats a la forca.

Halabja com a tal no te massa cosa per veure, només el Halabja Monument and Peace Museum i una gran escultura commemora les víctimes de l’atac químic.

Us recomanem l'entrada d'una amiga a Halabja, en el bloc Mil Camins

Suleymaniah, on dormir i menjar


On dormir, allotjament:

Podem recomanar dos hotels a l’entrada de la ciutat: Hotel Assos (de 3 estrelles, net i correcte, amb un bon restaurant i un “ambient una mica estrany”), nosaltres ens hi vam allotjar i regatejant es pot treure un preu decent. Just al costat a mà esquerra hi ha una altre hotel, una mica més barat i també molt correcte. Am b el tracte més amable que a l'Assos.

Els hotels que es troben al centre de la ciutat, són molt justos, no gaire nets, amb talls de llum continus, això sí, molt econòmics, com el hotel Chrakhan a l’avinguda Salem. Als voltants del bazar també hi ha uns quants hotels econòmics.

Hi ha algun hotel luxós a prop del centre, com el Sulaymaniyah Palace (el més car de la ciutat i l’Ashti Hotel. Els dos es troben molt cèntrics a l’avinguda Salem.

On i què menjar:

Al centre de la ciutat, hi ha restaurants on serveixen deliciosa cuina kurda a molt bon preu, carns estofades acompanyades de grans plats d’arròs, mongetes seques amb salsa de tomàquet, sopes, pinxos de carn...

Al llarg del carrer Salem, l’arteria principal de la ciutat, hi ha molts restaurants on menjar kebabs, paradetes al carrer de pinxos a la brasa, pizzeries, fast foods, i bona cuina àrab als restaurants dels principals hotels, tot i que l'ambient és molt més agradable i relaxat als locals petits, on podrem establir conversa amb els cambres i altres clients.

En aquesta ciutat de caire més lliberal, no tindrem gaires problemes per prendre cerveses o licors variats, ja sigui en botigues o als restaurants dels hotels.

Suleymaniah, llocs d'interès

1. El Gran Bazar

Un dels més grans d’Iraq i Orient mitjà, es podria dir que ocupa pràcticament un barri. Un entramat de carrerons uns de coberts i altres de descoberts amb accés a la circulació de cotxes. En ell es pot trobar tot el que vulguem, fruites, carnisseries, peixos vius, roba, espècies, teles, ortopèdies, armes d’assalt, pollastres vius, joieries, cases de te, llibreries, delicioses parades de fruits secs i un llarg etc...

Es pot passar un dia sencer passejant pel immens bazar descansant en algun dels seus restaurants o petant la xerrada compartint nombrosos tes amb els venedors de les parades.


2. Amna Saraca

Es tracta d’un recinte que va ser la casa dels horrors durant el règim del Saddam. Dins podem trobar edificis esgarrifosos i amb senyals de metralla per tot arreu, amb el museu dels horrors.

La mukharabat (serveis secrets d’intel·ligència iraquiana), van instal·lar aquí la seva seu, on tenien sales d’interrogatori i tortura. En aquesta presó secreta, van morir 10.725 persones a causa de les tortures. Si se les condemnava a mort, se les traslladava a Abu Ghraib on tenien lloc les execucions.

Al 1991, els Peshmergues van alliberar l’edifici, i des de el 2003 s’ha reformat per construir-lo en aquest museu.

Actualment, hi ha un museu on es mostren duríssimes fotografies d’aquelles dates, una sala de miralls i sales amb representacions de les tortures. A la part externa, els tancs i llança coets, han estat folrats amb paper de diari per grups d’artistes locals. També s’ha destinat l’espai a sales d’exposicions d’art i per activitats culturals.

3. Parcs:

- Azadi Park (el parc de la llibertat): És el més gran de la ciutat, amb jardins i cafès on prendre un te.

- Parc municipal, en ple centre de la ciutat i a prop de l’Universtitat de Sulaymaniyah, s’hi pot trobar aquest bonic parc.

4. Galeries d’art

Hi ha diverses galeries d’art per la ciutat, com la de Sardam Gallery, on s’exhibeixen obres d’artistes kurds.

5. Slemani Museum:

S’exposen restes de l’antiga Mesopotàmia.

Suleymaniah, breu introducció

Suleymaniyah (Slemani en kurd) és la ciutat més rica i pròspera de tot l’Iraq. A escassos 40 km de la frontera amb l’Iran, Suleimaniya és una ciutat relativament nova, doncs va ser creada als 1784. Ara és un del motors econòmics del Kurdistan iraquià.

La ciutat està envoltada de muntanyes, i de forma allargada s’estén a partir d’un carrer principal que desemboca al centre, el qual és tot un bazar, de fet considerat com un dels mercats més grans de l’Iraq.

És la capital de la província més al sud, ara governada per l’UPK va ser una de les zones més castigades durant la campanya de l’Anfal, com el famós atac amb armes químiques a la ciutat de Hablaja.

Suleymaniyah és una de les ciutats més emblemàtiques, ja que l’any 1973 Moula Mustafa Barzani, va proclamar des d’aquí que el Kurdistan iraquià havia de ser el 51 estat americà. A causa d’això, Saddam la va anomenar “el cap de la serp” i va començar el genocidi.

Descrita per alguns com una ciutat cosmopolita, es respiren certs aires de modernitat, doncs a la ciutat podem trobar galeries d’art, escoles de teatre, dones vestides totalment a l’estil occidental...

Com accedir-hi:

L’accés més comú és venir amb taxi compartit des d’Arbil. Suleymaniah té aeroport internacional amb vols directes a Istanbul amb AtlasJet.

Com moure’s:

Pel centre de la ciutat i pel bazar, la millor manera és recorre-ho caminant, deixant-se perdre pels nombrosos carrerons coberts i descoberts. Per anar a altres punts de la ciutat, és recomanable agafar taxis, econòmics i ràpids, quan el trànsit no saturi la ciutat. La carrera no ha de costar més de 3000 rails iraquians.

Hi ha algun autobús que creua Salem st la principal avinguda.

Excursions des d'Arbil


La millor manera de moure’s pels voltants si no disposem de cap contacte local, és contractant unconductor o taxista, que ens portarà on vulguem per uns 100$ al dia.Creiem que es una bona opció si no es disposa de molt temps, ja que entre els check points i les distàncies, són hores de cotxe.

Fins al moment actual, no hi ha transport públic per unir aquests punts.

En general, els pobles de la zona no mostren gaire interès ja que la majoria van ser destruïts durant l’Anfal i tots són de construcció nova i poc atractiva, per tant l’únic interès podria ser la seva ubicació.

- Shaqlawa

Shaqlawa a uns 50 kms. D’Arbil, és una acumulació de xalets de lloguer, botigues de música i moda, hotels i restaurants. Quasi tots els visitants són kurds, iraquians i àrabs d’altres zones, en busca d’un clima més fresc. En definitiva un resort.

- Hamilton road (Hagi Omaran) i el canó Gali Ali Beg

Aquesta ruta pels amants de les carreteres mítiques, construïda l’any 1928 per un neozelandès, va ser una de les obres d’engenieria més destacables d’orient mitjà, uneix la India amb Damasc. En el pas pel Kurdistan iraquià, al llarg d’uns 12 km, la carretera travessa un canó profund envoltat d’altes muntanyes i dos rius i dos carreteres en diferents nivells, sent aquesta la part més espectacular de la zona.


A part de l’interès paisatgístic, si es disposa del visat iranià, és un bona ruta per creuar cap al Kurdistan iranià, però abans d’intentar creuar aquesta frontera, es recomanable informar-se de com està la situació.


A la foto es poden veure les dues carreteres que corren paral·leles a
diferents nivell.


"Hamilton road"







"Gali Ali Beg"



- Cascades:

Un atractiu per la població de tot l’Iraq, són les cascades de Bekhal i les que estan en el resort Pank, que són les més altes de la regió. L’entorn habilitat per visitar-les és peculiar, rodejades de botiguetes de productes xinesos i bars on prendre un te remullant els peus amb l’aigua fresca de les muntanyes. Fins i tot, hi ha un petit estanc on les famílies kurdes remen amb barques inflables vestits amb l’indumentària tradicional.


- Rawanduz:

Situat a dalt d’un altiplà, a prop de la Hamilton Road, es troba aquest resort de luxe, de gust qüestionable, però que podria ser una bona base per qui vulgui conèixer millor les muntanyes o fer-hi algun trekking.


Fotos

"la Nàdia a punt de saltar per la cascada"



"amb l'amic kurd"





"oci kurd"


"Suportant la calor"


"Hamilton road"

Arbil, fotos


"Entrada principal a la ciutadella, davant el bazar"


"Estàtua del poeta kurd Mobarek Ahmed Sharafaddin"


"Antic minaret dins la Ciutadella"


"Detall d'una antiga vivenda dins la Ciutadella"


"Carreró dins la Ciutadella"


"Antiga mesquita dins la Ciutadella"


"Nova plaça entre els bazars"


"Bazar Qaysari"


"Bazar Qaysari"


"Cau la nit al centre d'Arbil"



Arbil, on dormir i menjar


On dormir, allotjament:


Per la zona del centre, i els carrers al voltant de la ciutadella i el bazar, és on hi ha més oferta d’allotjament. Des de hotels luxosos, a apartament molt complerts, hotels de gama mitja i alta, a justíssims i no massa higiènics hotels molt assequibles, la majoria d’aquests últims es troben als voltants del bazar.

En la majoria d’ells, es poden aconseguir descomptes regatejant.


- Motel pak: novíssim establiment que disposen de diferents apartaments a un preu mig/alt (aprox 60€ l’apartament on hi poden arribar a dormir 4 persones), però molt nets i còmodes. El recomanem pel personal molt amable i hospitalari que ens va acollir de primera. Dispo


sen de cuina per cada apartament i algunes habitacions amb vistes a la Ciutadella. El motel queda entre els carrers Qalat st. i 10 meter st., just a l’altre banda del bazar.


- Malaysia motel: davant el Motel Pak, de característiques similars.


- Baba hotel: hotel molt correcte i amb un excel.lent restaurant, davant la Ciutadella. Personal molt amable. Qalat st. davant de la ciutadella a la part opsada al bazar.


- Jabbar Palace hotel: de gama alta, per uns 100$ la nit. Cèntric.


- Sheraton: és l’hotel més luxós de la ciutat. Nosaltr

es hi vam anar a parar buscant l’únic caixer en ús de la ciutat. Ambient de ministres i empresaris, cotxes de luxe, guardaespatlles, amb olor de màfia i corrupció, amb unes mesures de seguretat extremes. Creiem que pot ser per aquests motius un dels llocs més perillosos de la ciutat. Si podeu, s’ha d’evitar.



On i què menjar:


L’oferta per menjar és variada. Pel centre hi ha diversos restaurant de kebab on es pot menjar uns pinxos a molt bon preu, per la mateixa zona hi ha restaurants, la majoria formen part d’hotels, per preus molt raonables i amb una exquisida cuina kurda amb refinades influències perses. Dins d’alguns dels luxosos i lluminosos centre comercials que hi ha cap a les afores, podem trobar restaurant amb cuina kurda (estofats amb arròs, pinxos a la brasa i altres plats elaborats, àrab (hummus, mutabb

al,..) i internacional (pizzes, pasta...)

Hotel Baba, amb un excel·lent restaurant de cuina persa i kurda. Es troba just davant de la Ciutadella.


Al immens centre comercial Shahab, a les afores de

la ciutat, hi ha un col·losal restaurant amb excel·lents especialitats kurdes. Amb multituds de 4x4 al estil “Golf Pèrsic” aparcats. També hi ha jardins on prendre te i fumar narguila. Tracte amable. Per arribar-hi, la millor opció és un taxi, que no hauria de costar més de 3000 Din

ars.


A la gran cruïlla dels carrers Shaqlawa St i 10 meter st., molt aprop de la ciutadella hi ha alguns restaurants senzills de kebab a molt bon preu.


Als voltsnts del bazar Qaysari hi ha moltes gelateries, llocs on preparen sucs de fruites i parades de dolços.


"Dolços molt dolços!"

Arbil, llocs d'interès



1. La ciutadella d’Arbil ( Qalat hawler ):


És segurament el major atractiu de la ciutat, alçada


sobre un turó d’uns 25 metres, a part de gaudir d’unes fabuloses vistes d’Arbil, és entrar en un dels llocs més antics permanentment habitats del món. Tot i que està en unpèssim estat de conservació, s’està intentant restaurar, doncs fins fa pocs anys hi vivien les classes més humils de la població. Quan mitja tarda el sol baixa els colors ocres de la ciutat ofereixen una preciosa estampa.

Hi ha dues entrades, en una hi ha el museu tèxtil de la ciutat amb una col·lecció de teles, vest


its i estortes, i en l’altre davant del bazar (entrada sud) una imponent

est

àtua, del segle XII del poeta kurd Mobarek Ahmed Sharafaddin . Als voltants d’aquesta última entrada, hi ha botigues de records i artesania kurda.

Val la pena fer un passeig al voltant de la ciutadella, observant els gravat de les muralles i el dinamisme que respira la part més antiga de la ciutat.

2. El bazar (Qaysari Bazaar)


Es diu que és un dels mercats més antics del món, divi

dit en dues zones, tot i que una part del mercat ha

estat substituït per una gran plaça un amb jardinet fonts i formigó. La zona més bella i interessant, coberta, agrupa diferents gremis com venedors d’espècies, fruites, dolços, robes, gelateries als voltants,...

A l’altre banda, venta d’electrodomèstics, eines, articles per a la llar, moquetes, s’estén pels carrerons circumdants.


"interior del bazar Qaysari"



3. Mesquita (Jalil Khayat Mosque)


Construïda al 2007, és la mesquita més gran del Kurdistan iraquià, dos enorme minarets d’uns 67 metres dominen la ciutat, el terrade l’entrada és de marbre lluent,

i els minarets i la portalada principal estan recoberts de bellíssimes ceràmiques de tons blavosos. Es diu que la construcció està inspirada en la mesquita blava d’Istambul tot i que a nosaltres ens va recordar a la mesquita de Mohamed Ali del Caire.

Per accedir-hi és millor entrar des de la plaça del darrera.











"pati i entrada principal de la mesquita"





4. Parcs

El parc immens dels màrtirs, ( Martyr Sami Abdul-R

ahman Park) va ser inaugurat al 2006, havia estat una antiga base militar de Saddam Hussein. Al 2004 un diputat kurd junt a 98 persones, van ser

assassinats per un suïcida i al seu honor es va construir el parc i un obelisc que hi ha a l’entrada principal.


Queda una mica apartat del centre, pel que és necessari agafar un taxi. És recomanable visitar-lo cap a la tarda vespre quan el parc s’omple de vida i la calor afluixa. Hi ha moltes flors, sobretot roses de diferents colors i olors, matolls, arbres, i dos llacs on poder fer-hi un tomb am

b barquetes. Tot i que està indicat amb mapes, és fàcil

desorientar-se. A l’interior també hi ha alguns llocs on prendre un te o menjar alguna cosa.


Parc del minaret (Minare Park), s’anomena així per tenir el Sheik Chooli Minaret, restes d’una mesquita que abans s’alçava, construït en el segle XII-XIII.



És curios visitar el barri cristià d’Ainkawa, on s’hi troben algunes esglésies.


Arbil, introducció a la ciutat

Arbil (segons algunes interpretacions, quatre deus arba'ū ilū) la capital del Kurdistan iraquià, amb més d'un milió d'habitants, s'alça com una de les ciutats més prospteres de la regió. Hawler ( on s'adora el Sol) tal com s'anomena el kurd, habitada des de fa uns 8000 anys, és una de les ciutats més antigues del Món i de Mesopotàmia. Mencionada a la Bíblia, ha vist passar alguns dels grans imperis com medos, perses, grecs, parts, cristians, àrabs i kurds.

Es diu també que és la nova Dubai de l’Iraq, ja s’estan construint entre d’altres l’edifici més alt de l’Iraq (Korek Tower) un immens centre comercial (Nishtiman Mall), amb grans avingudes, cotxes luxosos... Però tot i que això es veu, la realitat de la ciutat és una embolic de cables que et freguen el cap quan camines pels carrers, i una vida orientalment frenètica a l’antic Bazar Qaysari.

Vista de la ciutat des de la ciutadella

Com accedir-hi:

L’aeroport internacional d’Arbil es troba a 6 km. del centre, encara que la majoria de gent arriba des de Dohuk en taxi compartit

Com moure’s:

El taxi és la millor manera per anar d’un lloc a l’altre de la ciutat, és molt econòmic i ràpid. Encara que en general els taxistes són honrats, és convenient pactar abans el preu, que no hauria de sobrepassar 3000 dinars, per una carrera mitja.

El centre de la ciutat es pot visitar perfectament a peu, i és molt agradable perdre’s pels carrerons del bazar. La majoria dels carrers parteixen de forma radial des de la ciutadella.

Practicament tots els taxis són toyotas nous d'un color beige cru.



Tràfic dens al centre de la ciutat.

Religió i tradicions dels kurds

Religió: la majoria de kurds que viuen en aquesta regió de l’Iraq són musulmans de la branca suní. A part de cristians, també hi ha minories com els yazidis que practiquen una religió que és una barreja entre l’islam, el cristianisme, el judaisme i el zorastria. En el món n’hi ha uns 500.000, quasi tots al Kurdistan iraquià, e
lls creuen que el món es va crear a partir d’un Déu suprem amb set àngels, diuen que també són adoradors del Diable, descendents de l’Adam (i no d’Eva) i resen 5 c
ops al dia com els musulmans. La majoria de yazidis es concentren al poble de Amadiya i voltants.


Celebracions: Now ruz, 21 de març. Traduït literalment com el nou dia, el now ruz representa l’any nou i l’entrada a la primavera quan la vida reneix. Aquesta celebració, originària de l’antiga Pèrsia, amb els anys es va estendre
per Kurdistan, Afganistan, nord de Pakistan, Àsia central i el
Caucas.

Més info del poble kurd


Grastronomia kurda


És una delícia menjar al Kurdistan iraquià, a més es paguen uns preu ridículs. Es podria dir que la cuina kurda te influències turques, perses i àrabs. Pels carreres hi ha infinitat de döner kebab, senzills restaurants de pinxos a la brasa, pizzeries o elegants i exquisits restaurants o pots degustar des d’una típica recepta kurda a un hummus, pizzes, deliciosos entrants i amanides (però compte amb això últim), tot sempre acompanyat d’un deliciós pa finíssim.
El te és la beguda nacional, és boníssim i es prepara molt fort i amb molt de sucre en un got petit.
Els dolços són també un perdició pels més golafres, n’hi ha de totes les formes i maneres tan en els restaurants com en els bazars.
Val molt la pena comprar deliciosos fruits secs com festucs i una deliciosa mel que s’elabora principalment a la província de Suleymaniah.



Només havíem demanat dos plats!!

El clima al Kurdistan iraquià


Tot i que durant els mesos d’estiu el clima és molt calorós, no s’arriben als valors extrems de les planícies de la vall de Mesopotàmia.
Els hiverns són freds, amb nevades freqüents a les zones de muntanya.
Els mesos més agradables per viatjar són octubre i novembre, i per una altre banda març i abril, on podem trobar inèdits paisatges verds i florits, amb l’inconvenient d’alguna pluja.

Hospitalitat kurda


Aquest és un tema que pot crear controvèrsia segons l’experiència de cada viatger. Tot i que és un poble hospitalari i acollidor, millor que d’entrada no us espereu excessives mostres d’afectivitat. S’ha de tenir en conte que és un poble que prové de les muntanyes, que ha patit molts anys de repressió, han tingut forts desenganys amb aliats occidentals... i amb tot això, és freqüent trobar els seus habitants desconfiats i cautelosos. Cal afegir que durant els anys del regim de Saddam, la població estava sotmesa a una vigilància molt estricte per part del mojabarat (serveis secrets d’espionatge), cosa que encara la població no ha pogut oblidar. Hi ha una forta barrera idiomàtica que quan la podem franquejar, és quan els seus habitants mostren la seva millor cara, sent efectius i extremadament hospitalaris.

Seguretat al Kurdistan iraquià


La seguretat és un dels temes que més pot inquietar al viatger i als essers estimats quan els hi diguem que volem anar a Iraq, però no hauria de ser així, la seguretat és pràcticament total, pots passejar pels carrers de les grans ciutats inclús de nit i per carrers poc transitats i mal il·luminats, en aquest aspecte no hi ha cap mena de problema.
S’ha d’evitar a tota costa anar a Mosul i a Kirkuk, encara que la ruta sigui més curta i les carreteres millors, no us deixeu entabanar pels taxistes!
Mosul des de fa uns anys és el bastió d’Al Qaeda a Iraq. Aquestes zones tan riques en història i petroli no estan controlades pel govern kurd, i és aquí on podem tenir problemes.
Els atemptats suïcides serien potser la part més peluda de l’assumpte, encara que el lema turístic del Kurdistan iraquià sigui “cap estranger mort ni segrestat des de 2003”, l’any 2008 a Arbil va haver-hi un atemptat on van morir més de cent persones. Tot i que els organismes oficials europeus no ens animin a dur a terme el viatge, tenen la informació mal actualitzada i sempre es voldran curar en salut.
Els check points són possiblement la part més incòmode del viatge, cada pocs quilòmetres, hi ha exhaustius controls on soldats kurds (pershmerga) revisen passaports, equipatge i baixos del cotxe. Els pershmerga (literalment, els que van cap a la mort), antics combatents contra les tropes de Saddam ara són els membres de l’exèrcit, que armants fins les orelles, en alguns moments la falta de comprensió idiomàtica per les dues bandes, els crits i sumat a les armes d’assalt que porten en mà, ens poden fer passar una mica de por. Hem de mostrar-nos respectuosos i fer el que ens diuen i tot acabarà amb una apretada de mans i “welcome to Kurdistan” .
A les províncies de Dohuk i Arbil, podrem apreciar que els soldats del PDK vesteixen diferent als del UPK que controla la província sud de Suleymaniah. És millor no parlar del tema de la guerra interna a no ser que ells comencin la conversa, és una fractura que no està tancada i fa els fa sentir molt incòmodes.

Breu història recent del Kurdistan iraquià


El fet més destacable que va fer famós al Kurdistan iraquià en les últim
es dècades, va ser segurament la campanya de Saddam Hussein anomenada Anfal, portada
a terme l’any 1988 on es van arrasar més de 4000 pobles i es va llençar un bombardeig químic que va matar a més de 5000 persones en un sol dia. Cal saber que aquest gas tòxic que va utilitzar el govern baazista va ser venut per Estats Units, per ser utilitzat contra l’Iran dels ayatollahs, ja que s’apropava el final de la guerra entre Iran-Iraq, però una vegada més l’amic es convertiria en enemic, posant en evidència la intel·ligència dels polítics i estratègues nord americans.
Amb la guerra del golf al 1991, el Kurdistan comença rebre ajudes per a reconstruir un país en aquells moments destrossat, la zona es declara d’exclusió aèria, i poc a poc el país va guanyant autonomia.


Des de la any 1992-1997 el Kurdistan es va fragmentar en una cruenta guerra civil per controlar el país, el resultat va ser el domini de les províncies de Dohuk i Arbil per part del PDK (Partit Demòcrata del Kurdistan), encapçalat per Barzani, i la zona sud, a Suleymaniah controlada del UPK (Unió Patriòtica del Kurdistan) dirigida per Talabani, actual primer ministre d’Iraq.
Al 2005 es va declarar la semi autonomia del Kurdistan dins de l’Iraq.

Actualment parlar dels dos partits politics kurds pot resultar incòmode i dolorós, ja que durant aquests de guerra interna van haver-hi molt morts i desplaçats per les dues bandes. Les disputes més marcades es van viure entre el 1993 i el 1995, incapaços de resoldre les seves diferències, van buscar ajuda externa, el PDK van dipositar les seves esperances en Turquia, mentre que UPK en Iran. Però això no va servir de res, ja que tan Turquia com Iran es van seguir comunicant amb Bagdad i Saddam Hussein en va treure profit. A l’agost del 1996 l’UPK va permetre l’entrada de tropes iranianes, i el PDK va demanar ajuda a Bagdad, els habitants d’Arbil van veure com les tropes baazistes entraven a la regió. Tot això va fer que Saddam recuperés prestigi després de la primera guerra del golf. La pressió internacional va obligar als baazistes a retirar-se del Kurdistan en unes setmanes, el PDK va crear el seu bastió a Arbil i l’UPK a Suleymanieh. Al 1998 es va signar l’acord de Washington que va establir el final dels enfrontaments armats.

Anma Suraka, és una antiga presó del règim baazista a la ciutat de Suleymanieh, on milers de kurds van ser torturats, assessinats o van desaparèixer. Actualment és un espai cultural on s'hi poden veure restes de l'artilleria de Saddam entre altres coses més agradables, com exposicions d'art, grups joves de treatre...

La llengüa kurda


La llengua oficial del Kurdistan iraquià és el kurd i s’escriu amb l’alfabet àrab, tot i que incorpora algunes altres lletres. El kurd és una llengua indoeuropea emparentada amb el persa. A la província nord de Dohuk, es parla el dialecte Kurmanji, mentre que a la resta, Arbil i Suleymaniah es parla el sorani.

La comunicació és una de les barreres que es troba el viatger sobre el terreny, molt poca gent parla anglès, i la gent jove pràcticament no entén ni l’àrab, aprendre algunes paraules com el números i frases se cortesia seran força útils.

Feu click aquí per aprendre algunes paraules!!