Xinaliq

Després de creuar unes profundes gorges i una amplíssima vall, apareix aquest poble remot que es situa pràcticament a la frontera de Daguestan, de fet el punt fronterer es veu des del poble. Xinaliq en sí, només és un entramat de carrers en una barreja de fang i excrements animals, amb cases de pedra, on podrem apreciar la típica arquitectura de la regió. Al mig del poble també hi ha una antiga mesquita en ruïnes que ara es fa servir per a guardar els animals.

Es tracta d’un dels pobles més remots del país a la frontera amb Daguestan, que queda aïllat durant uns quants mesos a l'any, donada la seva situació geogràfica i les inclemències del clima. El poble ha mantingut una llengua i una escriptura pròpies i úniques, una dada significativa del seu aillament és que els nens del poble ja no aprenen el rus.

Tot i la bonica experiència de poder passejar pels seus carrers, poder xerrar amb els seus habitants i fotografiar als nens curiosos, el verdader tresor que amaga Xinaliq, és el sublim paisatge on està ubicat, al costat d’una amplíssima vall que ens podria recordar als Pamirs, envoltada per pics que superen els 4000 metres. Aquest pot ser un paradís pels amants dels trekkings i la muntanya, però només en els mesos més càlids. Nosaltres hi vam arribar a primers d’octubre i ja havien començat les nevades, com a contrapartida vam poder veure la transhumància dels pastors que portaven els seus ramats cap a les terres més baixes. Per un pastor vam poder saber que aquests porten els seus ramats a peu fins a Qobustan.




On dormir:

Per uns15$ es pot dormir i menjar en algunes de les cases de gent del poble i compartir una o més nits amb una família local. A Xinaliq no hi ha cap hotel ni cap restaurant. Una altre possibilitat interessant pot ser acampar sota aquest increïble paisatge sempre que el clima ho permeti o que els immensos gossos o llops no se’ns mengin!!




Com arribar-hi:

La carretera des de Bakú és molt bona, però a partir d’uns quilòmetres passat de Quba, es fa imprescindible un cotxe 4X4.

Depenent del temps que vulguem invertir en el viatge, es pot escollir entre dues opcions:

- Si es té temps i un es vol gastar una mica menys de diners en l’excursió, es pot agafar un bus fins a Quba, n’hi ha uns quants al dia, i a partir d’allà buscar a algú amb un 4X4 que ens hi porti.

- Si anem més justos de temps i no ens importa gastar una mica més de diners, la manera més ràpida i còmode és contractar un Lada amb conductor des de Bakú.

Excursions des de Bakú


- Qubustan:

Els pertoglifics de Qubustan són possiblement el major reclam turístic que té el país. Els centenars de gravats prehistòrics es concentren en una zona a prop de la ciutat de Qobustan (a uns 60 km. de Bakú). S’han de visitar amb un guia del museu que hi ha al costat.

Per arribar-hi hi ha dues opcions: agafar un bus des de Bakú fins a la ciutat de Qubustan i allà buscar un taxi, o contractar un conductor des de Bakú i així aprofitar per passar el dia per la zona.




-Volcans de fang

En un erm turó batut pel vent, es podem trobar unes curioses formacions geològiques. Uns petits volcans de fang gris i calent broten formant un curiós paisatge llunar.

És una excursió que es pot combinar amb la visitar dels petroglifics de Qobustan, tan si optem per anar amb conductor des de Bakú com amb bus fi

ns a Qobustan, aquí tan sols s’hi pot arribar amb un taxi o cotxe particular. La majoria de conductors no ho coneixen, i a la cruïlla on tots es perden, hi ha un nan que ens hi acompanyarà per una propina del taxista, no és broma !!



- Península d’Absheron:

La degradació de la península d’Absheron, és un exemple més del desastre medi ambiental fet al mar Caspi, possiblement el major després de l’assecament del mar d’Aral a Uzbekistan. Ciutats industrials semi-abandonades a primera línia

de mar, i pous petrolífers oxidant-se. Un accident químic durant l’era soviètica a la ciutat de Sumqayit, va deixar d’herència un monstruós cementiri de nens.

Tot i això a la península hi ha alguna platja a

pte pel bany, sobretot a la costa nord.

A Suraxani hi ha el temple del foc d’Atashgah, un lloc sagrada pels zoroastrians. Nosaltres no el vam visitar.


On dormir i menjar

On dormir, allotjament:

Allotjar-se a Bakú és caríssim, els hotels tenen preus desorbitats. Dins de Icheri Sheher (casc antic) hi ha molt hotels luxosos a preus d’escàndol.

Nosaltres vam dormir al hostal Alstadt (3/2 Memmedyarov Str.) en ple centre antic de Bakú. Va ser l’hotel amb bany a l’habitació més econòmic que vam trobar a la ciutat, per uns 50€ la nit. El personal és amable i l’esmorzar està prou bé. Hi ha algunes habitacions que són més grans i millors que altres.

Al carrer del costat hi ha la guest house Inn (Harbi Str. 17) d’uns 50€, del mateix estil que l’Alstadt però menys net.


On i què menjar:

Al centre de la ciutat hi ha infinitat de restaurants on menjar bé depenent del que ens vulguem gastar.

Hi ha molts restaurants de cuina tradicional azerí i de cuina turca. La veritat és que no hi ha moltes diferències entre elles, això si la dieta està basada amb els pinxos de carn (Shashlik en rus, kebab en turc ) i les sopes. No us perdeu la deliciosa sopa de iogurt!

També es poden trobar bones pizzeries a preus astronòmics.

L’única manera de menjar barato a Baku són els shawarmes!

Baku, llocs d'interès

1. Icheri Sheher: Traduït en azeri o turc, com ciutat vella, és potser la zona més bonica de la ciutat. Un entramat de carrerons que pujen i baixen sense tràfic rodat, ofereixen alguns dels tresors de la capital, com el palau de Shirvan Shah, antics caravanserais, la Maiden tower, belles balconades de fusta, cases amb arquitectura otomana i fabuloses vistes al mar Caspi.


2. Palau Shirban Shah: Es tracta d’un monument que alberguen el major complex de d’edificis amb arquitectura d’Azerbaijan de tot el país. Construït al segle XV amb pedra, en el conjunt hi ha el palau principal, els panteons, la mesquita del Shah, el mausoleu de Seyid Yahya Bakuvi i els banys a la part baixa, utilitzats avui en dia com a urinaris.

3. Giz Galasi ( Maiden tower): Traduïda com la Torre de la donzella, aquest emblema nacional, està situat al cas antic i davant del mar, de fet forma part de la muralla. En ella s'hi poden veure influències del zoroastrisme, sassànides, àrabs, perses i otomanes. Va ser construïda al segle XII, i juntament amb palau de Shirvans Shas, formen part del Patrimoni de la Humanitat des de 2001.
4. Passeig marítim: Val la pena caminar pel passeig que recorre la ciutat al costat del mar, on es pot veure perfecte el dibuix de la badia de Bakú. La zona és plena de bars i centres lúdics. Mirant mar endins es poden divisar els pous petrolífers que tan han enriquit i contaminat les costes del país.
5. Passejada pel centre: El centre de la ciutat, ple de botigues de luxe amb marques europees, i edificis amb un caire “Portal de l’Àngel”, sembla més el centre de qualsevol capital europea que no pas caucàsica. A la plaça principal hi ha el bonic edifici de la biblioteca nacional on s’hi poden veure escultures de poetes azerís.
Als voltants de la Fountani Square hi ha molts bons restaurants i llocs de kebabs, o els sempre vomitius mc donals. Recordant al "Portal de l’Àngel" barceloní, aquest és el lloc preferit pels habitants de Bakú.

6. Flama eterna: Sota una estructura amb columnes, hi ha la flama que sempre crema en memoria als herois de la guerra. Aquest lloc és un excel·lent mirador a la ciutat. També s’hi pot observar el creixement moderns d’edificis amb vivendes de luxe.
Al costat hi ha una llarga avinguda on hi ha el cementiri dels Màrtirs recordant als màrtirs de la guerra contra Armènia, i a les 137 víctimes que els soviètics van assassinar quan els tancs van prendre la ciutat al 1990. A cada tomba hi ha dibuixada la cara i el nom del que hi jeu dins.

7. Dom soviet: Val la pena veure des de fora aquest colossal edifici des d’on es va governar Azerbaijan durant l’era soviètica.

Bakú, introducció a la ciutat, com moure's

Bakú és una ciutat que pot crear certes controvèrsies al visitant, no és una ciutat fàcil de definir en poques paraules. Es tracta d’una ciutat trepidant i plena de vida. Per un costat un bonic i recollit casc antic, contrasta amb l’elegant centre ple de botigues de marques internacionals. Bakú és una ciutat petrolera caríssima i en plena expansió en la que s’hi estan construint molts edificis futuristes, on cotxes de luxe corren sota blocs de vivendes d’alt standing, i a l’altre cara de la moneda, blocs d’apartaments de l’era soviètica que s’alcen a l’extrarradi caòtic. No menys de 2 milions de refugiats del conflicte del Karabakh viuen en precaries condicions ocupant les zones més desfavorides de la capital, convertint-se en un greu problema econòmic.

-Com moure’s:

Un bon entramat de línies de metro arriben a molts punts de la ciutat, i on aquest no arriba, les marshrutkes o autobusos poden ser útils.

El taxi sense ser extremadament car, no és del tot econòmic però a vegades va bé per arribar a punts on el transport públic no hi arriba. Els taxistes, al menys amb els que nosaltres vam tractar sempre van ser honrats.

Estació de metro "Baki Soveti" a prop del casc antic

El Clima a Azerbaijan


Azerbaijan té un clima relativament suau a les costes, continental a l’interior i pot ser extrem a les zones muntanyoses sobretot a l’hivern.

Els estius són molt calorosos amb valors que poden arribar a quasi 50º a la línia de costa.

A Bakú i a la costa en general hi fa molt vent, de fet es diu que el nom de Baku prové de la paraula vent.


L'hospitalitat a Azerbaijan

La gent és extremadament hospitalària i molt amables. No és estrany preguntar per una adreça i acabar prenent te a casa d’algú. En algunes ocasions també podem trobar gent amb caràcters més aspres, però en general la gent és molt respectuosa i educada. Els azerbaijanesos són persones força cultes que s’interessen pel nostre país i les nostres costums. A vegades si no ens hi podem comunicar pot semblar que siguin una mica freds, però això és tan sols una barrera idiomàtica.

Seguretat a Azerbaijan

El país és molt segur, es pot passejar de dia i de nit per les ciutats sense cap problema.

Les zones frontereres del Karabakh s’han d’evitar ja que encara hi ha enfrontaments armats.

Atenció! Vigileu amb els gossos dels pastors (de raça Kavkaz ovcharka), si feu un trekking o passegeu pels pobles, són enormes, a vegades el mascles poden arribar a fer 100 kg i solen ser agressius.


Gastronomia d'Azerbaijan

El menjar té certes similituds a la cuina turca, a base de pinxos de carn, sopes i verdures.
També hi ha molts llocs de kebabs on s’hi pot menjar per pocs diners. No hi falten les famoses baklaves i altres pastetes locals delicioses. El centre de Bakú està ple de restaurants amb cuina turca o local. Segons quins locals de menjar com pizzeries són tremendament cars, com ara uns 20€ per una pizza.
Als pobles el dinar o sopar es limita a petits restaurants d'hotel o cases locals on s'estigui allotjat. Moltes vegades els restaurants senzills es limiten a sopa o carn de xai. En les botigues o supermercats és freqüent trobar conserves d’origen rus.
La beguda nacional és el te negre, es prepara suau i és excel·lent, el millor que hem pres per la zona.
Encara que es tracta d’un país musulmà, no s’ha deixat del tot de banda el costum rus del vodka, també hi ha cerveses a molts locals de la capital.

Religió i tradicions d'Azerbaijan

La religió predominant és la musulmana amb un 94% dels seus habitants, dels quals un 85% són chiites i un 15% sunnites. El 5% restant són cristians ortodoxos.

Una de les celebracions més importants és el Now Ruz, al 21 de març, aquest dia representa l’any nou i l’entrada a la primavera, que és quan la vida reneix. Aquesta celebració, és originària de l’antiga Pèrsia, i amb els anys es va estendre pel Kurdistan, Afganistan, nord de Pakistan, Àsia Central, Caucas i algunes regions del sud de Rússia com Tartària.

El 20 de gener es commemora l’entrada dels tancs soviètics a Baku i l’assassinat de 137 persones. És potser la festa més important del país.

Llengüa azerí

La llengua oficial de país és l’azerí, que prové de la família del turc. Tot i que s’escriu amb caràcters llatins hi ha alguns lletra diferent.

Pot ser important saber que alguns sons poden distar de com nosaltres ho pronunciaríem, per exemple quan veiem una X es pronuncia com la J castellana o la Q que equival a la nostra G.

El rus el parla tothom i no és mala idea aprendre’n algunes paraules, ja que l’anglès no està massa estès.

Algunes webs interessants per aprendre més de l'azerí...

- Informació general

- Aprendre algunes paraules en azerí

- Cultura i literatura azerí

Com entrar, sortir i moure's per Azerbaijan

- Entrada per terra:

Es pot accedir des de Geòrgia o Iran sense cap problema. Des de Nagorno Karabakh és totalment impossible.
- Entrada per aire:
Moltes companyies volen a l’aeroport internacional de Bakú. Nosaltres vam volar amb Azerbaijan airlines, i la podem recomanar per l’eficàcia dels seus serveis i preus raonables. Baltic air també hi vola amb preus ajustas.
- Entrada per mar:
Bakú és un dels ports més importants del Caspi, i des d’allà hi surten ferris cap a Turkmenbashi a Turkmenistan i Aktau a Kazakhstan.
- Com aconseguir el visat:
Quan nosaltres vam entrar per l’aeroport de Bakú el visat es tramitava al moment per 60€ per uns 8-10 dies, però ara s’ha de tramitar a l’ambaixada d’Azerbaijan a Madrid. Des de Geòrgia sabem de gent que ha tingut problemes per aconseguir-lo ja que poden trigar fins a tres setmanes, així que si es vol creuar per terra és millor portar-lo tramitat.
- Transport dins del pais:

Les ciutats del país estan perfectament connectades per una important xarxa d'autocars i marshrutkes (furgonetes amb unes 10-12 places). Molts autocars són molt vells i no és estrany que aquest s’espatlli i el recorregut es pugui prolongar el doble de temps, en canvi les marshrutkes, són molt més ràpides ja que els seus conductors solen ser força temeraris. 
La carretera que corre paral·lela al mar és la millor via del país, en regions interiors i en concret les de muntanya estan plenes de forats.
Si volem arribar a les zones més belles i remotes del Caucas azerí, no tindrem altre remei que contracar un taxi o acordar amb un conductor que tingui un lada per poder arribar-hi.

Mapes d'Azerbaijan




Azerbaijan, introducció

Azerbaijan és l’únic país musulmà de l’anomenada Transcaucàsia formada per Azerbaijan, Geòrgia i Armènia. Amb un passat ric en història ha vist passar i morir imperis, nombroses vegades ha estat conquistat i reconquistat per romans, àrabs, turcs, perses, mongols, russos.... A principi del segle XX amb el descobriment del petroli a les seves costes del mar Caspi, Azerbaijan, en concret la seva capital Baku, va atraure a la mirada dels russos que van exercir un fort control sobre la zona. L’any 1946 Azerbaijan va passar a formar part de la URSS fins la seva desintegració al 1991.
A partir de l’any 1992 comença una cruenta guerra amb Armènia per el control de la província de Nagorno Karabakh, en la que s’expulsen a tots als habitants azerbaijanesos de la regió.


Qui decideixi visitar Azerbaijan, trobarà un país encara sense turisme i amb algunes joies per descobrir. Habitat per una gent molt hospitalària, el país sorprèn per la barreja de sensacions que es poden percebre durant la visita. Per una banda una regió de muntanyes colossals, contrasta amb les vastes i contaminades planícies de la costa del mar Caspi, des de natura en pur estat, a la decadència més absoluta de gran part de les seves costes, ciutats industrials semi abandonades i una línia de mar dominada principalment pels pous de petroli en ús i en desús, on l’empremta soviètica va deixar un panorama desolador, es diu que aquests moments la península d’Abseron, és la regió més contaminada del planeta. Tot i això el país guarda interessants tresors naturals, un bonic cas antic a la capital, els petrogífics a Qobustan, vells cavanserais de l’antiga ruta de la seda, i per sobre de tot el tracte amable de la seva gent.

Suleymaniah, fotos

"Amables venedors de turbants"

"Basar de Suleymaniah"

" Basar de Suleymaniah"

" Basar de Suleymaniah"

"Amabilíssim vendor de fruits secs"

" Basar de Suleymaniah"


"Aspecte sinistre del complex d'Anma Suraca"

"Antiga artilleria de guerrra del règim baazista"


" Dins del complex"


"Assaig per una performance amb joves actors kurds, dirigit per un noi asturià"

"Admirable tasca per fomentar aquest tipus d'art en una societat molt conservadora"

Halabja, el passat de l'horror

La ciutat de Halabja és tristament famosa per l’atac químic que va patir a l’any1988 durant la guerra entre Iran i Iraq. L’atac va començar el dia 16 de març de 1988, quan els avions iraquians van començar a llençar bombes químiques amb gas mostassa i gas nerviós sobre la ciutat controlada per les tropes iranianes aliades dels kurds. En unes hores van morir unes 5000 persones.

Expliquen alguns supervivents de l’atac que quan va començar el bombardeig sobre la ciutat, es va estendre una olor de poma i alls, els animals van ser els primers en notar els símptomes i morir, minuts més tard la gent corria espantada ofegant-se i perdent la visió mentre topava amb els cossos de la gent que s’apilava pels carrers.

Aquest armament va ser venut per EEUU a Saddam per utilitzar-lo contra el règim de Khomeini, i aquests van fer que l’acte no fos condemnat per la comunitat internacional, ja que Iraq llavors era un gran aliat d’Estats Units. Després de la invasió dels 2003 tan Saddam Hussein com el seu cosí anomenat Ali el Químic van ser jutjats per aquests fets i condemnats a la forca.

Halabja com a tal no te massa cosa per veure, només el Halabja Monument and Peace Museum i una gran escultura commemora les víctimes de l’atac químic.

Us recomanem l'entrada d'una amiga a Halabja, en el bloc Mil Camins

Suleymaniah, on dormir i menjar


On dormir, allotjament:

Podem recomanar dos hotels a l’entrada de la ciutat: Hotel Assos (de 3 estrelles, net i correcte, amb un bon restaurant i un “ambient una mica estrany”), nosaltres ens hi vam allotjar i regatejant es pot treure un preu decent. Just al costat a mà esquerra hi ha una altre hotel, una mica més barat i també molt correcte. Am b el tracte més amable que a l'Assos.

Els hotels que es troben al centre de la ciutat, són molt justos, no gaire nets, amb talls de llum continus, això sí, molt econòmics, com el hotel Chrakhan a l’avinguda Salem. Als voltants del bazar també hi ha uns quants hotels econòmics.

Hi ha algun hotel luxós a prop del centre, com el Sulaymaniyah Palace (el més car de la ciutat i l’Ashti Hotel. Els dos es troben molt cèntrics a l’avinguda Salem.

On i què menjar:

Al centre de la ciutat, hi ha restaurants on serveixen deliciosa cuina kurda a molt bon preu, carns estofades acompanyades de grans plats d’arròs, mongetes seques amb salsa de tomàquet, sopes, pinxos de carn...

Al llarg del carrer Salem, l’arteria principal de la ciutat, hi ha molts restaurants on menjar kebabs, paradetes al carrer de pinxos a la brasa, pizzeries, fast foods, i bona cuina àrab als restaurants dels principals hotels, tot i que l'ambient és molt més agradable i relaxat als locals petits, on podrem establir conversa amb els cambres i altres clients.

En aquesta ciutat de caire més lliberal, no tindrem gaires problemes per prendre cerveses o licors variats, ja sigui en botigues o als restaurants dels hotels.

Suleymaniah, llocs d'interès

1. El Gran Bazar

Un dels més grans d’Iraq i Orient mitjà, es podria dir que ocupa pràcticament un barri. Un entramat de carrerons uns de coberts i altres de descoberts amb accés a la circulació de cotxes. En ell es pot trobar tot el que vulguem, fruites, carnisseries, peixos vius, roba, espècies, teles, ortopèdies, armes d’assalt, pollastres vius, joieries, cases de te, llibreries, delicioses parades de fruits secs i un llarg etc...

Es pot passar un dia sencer passejant pel immens bazar descansant en algun dels seus restaurants o petant la xerrada compartint nombrosos tes amb els venedors de les parades.


2. Amna Saraca

Es tracta d’un recinte que va ser la casa dels horrors durant el règim del Saddam. Dins podem trobar edificis esgarrifosos i amb senyals de metralla per tot arreu, amb el museu dels horrors.

La mukharabat (serveis secrets d’intel·ligència iraquiana), van instal·lar aquí la seva seu, on tenien sales d’interrogatori i tortura. En aquesta presó secreta, van morir 10.725 persones a causa de les tortures. Si se les condemnava a mort, se les traslladava a Abu Ghraib on tenien lloc les execucions.

Al 1991, els Peshmergues van alliberar l’edifici, i des de el 2003 s’ha reformat per construir-lo en aquest museu.

Actualment, hi ha un museu on es mostren duríssimes fotografies d’aquelles dates, una sala de miralls i sales amb representacions de les tortures. A la part externa, els tancs i llança coets, han estat folrats amb paper de diari per grups d’artistes locals. També s’ha destinat l’espai a sales d’exposicions d’art i per activitats culturals.

3. Parcs:

- Azadi Park (el parc de la llibertat): És el més gran de la ciutat, amb jardins i cafès on prendre un te.

- Parc municipal, en ple centre de la ciutat i a prop de l’Universtitat de Sulaymaniyah, s’hi pot trobar aquest bonic parc.

4. Galeries d’art

Hi ha diverses galeries d’art per la ciutat, com la de Sardam Gallery, on s’exhibeixen obres d’artistes kurds.

5. Slemani Museum:

S’exposen restes de l’antiga Mesopotàmia.

Suleymaniah, breu introducció

Suleymaniyah (Slemani en kurd) és la ciutat més rica i pròspera de tot l’Iraq. A escassos 40 km de la frontera amb l’Iran, Suleimaniya és una ciutat relativament nova, doncs va ser creada als 1784. Ara és un del motors econòmics del Kurdistan iraquià.

La ciutat està envoltada de muntanyes, i de forma allargada s’estén a partir d’un carrer principal que desemboca al centre, el qual és tot un bazar, de fet considerat com un dels mercats més grans de l’Iraq.

És la capital de la província més al sud, ara governada per l’UPK va ser una de les zones més castigades durant la campanya de l’Anfal, com el famós atac amb armes químiques a la ciutat de Hablaja.

Suleymaniyah és una de les ciutats més emblemàtiques, ja que l’any 1973 Moula Mustafa Barzani, va proclamar des d’aquí que el Kurdistan iraquià havia de ser el 51 estat americà. A causa d’això, Saddam la va anomenar “el cap de la serp” i va començar el genocidi.

Descrita per alguns com una ciutat cosmopolita, es respiren certs aires de modernitat, doncs a la ciutat podem trobar galeries d’art, escoles de teatre, dones vestides totalment a l’estil occidental...

Com accedir-hi:

L’accés més comú és venir amb taxi compartit des d’Arbil. Suleymaniah té aeroport internacional amb vols directes a Istanbul amb AtlasJet.

Com moure’s:

Pel centre de la ciutat i pel bazar, la millor manera és recorre-ho caminant, deixant-se perdre pels nombrosos carrerons coberts i descoberts. Per anar a altres punts de la ciutat, és recomanable agafar taxis, econòmics i ràpids, quan el trànsit no saturi la ciutat. La carrera no ha de costar més de 3000 rails iraquians.

Hi ha algun autobús que creua Salem st la principal avinguda.

Excursions des d'Arbil


La millor manera de moure’s pels voltants si no disposem de cap contacte local, és contractant unconductor o taxista, que ens portarà on vulguem per uns 100$ al dia.Creiem que es una bona opció si no es disposa de molt temps, ja que entre els check points i les distàncies, són hores de cotxe.

Fins al moment actual, no hi ha transport públic per unir aquests punts.

En general, els pobles de la zona no mostren gaire interès ja que la majoria van ser destruïts durant l’Anfal i tots són de construcció nova i poc atractiva, per tant l’únic interès podria ser la seva ubicació.

- Shaqlawa

Shaqlawa a uns 50 kms. D’Arbil, és una acumulació de xalets de lloguer, botigues de música i moda, hotels i restaurants. Quasi tots els visitants són kurds, iraquians i àrabs d’altres zones, en busca d’un clima més fresc. En definitiva un resort.

- Hamilton road (Hagi Omaran) i el canó Gali Ali Beg

Aquesta ruta pels amants de les carreteres mítiques, construïda l’any 1928 per un neozelandès, va ser una de les obres d’engenieria més destacables d’orient mitjà, uneix la India amb Damasc. En el pas pel Kurdistan iraquià, al llarg d’uns 12 km, la carretera travessa un canó profund envoltat d’altes muntanyes i dos rius i dos carreteres en diferents nivells, sent aquesta la part més espectacular de la zona.


A part de l’interès paisatgístic, si es disposa del visat iranià, és un bona ruta per creuar cap al Kurdistan iranià, però abans d’intentar creuar aquesta frontera, es recomanable informar-se de com està la situació.


A la foto es poden veure les dues carreteres que corren paral·leles a
diferents nivell.


"Hamilton road"







"Gali Ali Beg"



- Cascades:

Un atractiu per la població de tot l’Iraq, són les cascades de Bekhal i les que estan en el resort Pank, que són les més altes de la regió. L’entorn habilitat per visitar-les és peculiar, rodejades de botiguetes de productes xinesos i bars on prendre un te remullant els peus amb l’aigua fresca de les muntanyes. Fins i tot, hi ha un petit estanc on les famílies kurdes remen amb barques inflables vestits amb l’indumentària tradicional.


- Rawanduz:

Situat a dalt d’un altiplà, a prop de la Hamilton Road, es troba aquest resort de luxe, de gust qüestionable, però que podria ser una bona base per qui vulgui conèixer millor les muntanyes o fer-hi algun trekking.


Fotos

"la Nàdia a punt de saltar per la cascada"



"amb l'amic kurd"





"oci kurd"


"Suportant la calor"


"Hamilton road"

Arbil, fotos


"Entrada principal a la ciutadella, davant el bazar"


"Estàtua del poeta kurd Mobarek Ahmed Sharafaddin"


"Antic minaret dins la Ciutadella"


"Detall d'una antiga vivenda dins la Ciutadella"


"Carreró dins la Ciutadella"


"Antiga mesquita dins la Ciutadella"


"Nova plaça entre els bazars"


"Bazar Qaysari"


"Bazar Qaysari"


"Cau la nit al centre d'Arbil"