Guia del Kurdistan iraquià. Introducció

Dins del territori d’Iraq però com si es tractés d’un país a part, el Kurdistan iraquià es presenta com a un país semi autònom, segur i amb l’índex de riquesa més alt de tot el país. Té el seu propi parlament, el seu primer ministre, control absolut de les seves fronteres amb un visat a part de l’iraquià i un exèrcit propi.

Aquest no és l’Iraq que periòdicament veiem a les notícies, víctima de la guerra i de la l’actual violència sectària. És cert que de problemes no n’hi falten, i que en un passat recent va ser un poble que va patir una campanya d’extermini que va acabar amb la vida de moltes persones, però el viatger que avui en dia s’aventuri a conèixer aquesta regió ho podrà fer amb tota tranquil·litat i podrà gaudir d’un país turísticament verge.
El turisme que rep la regió és bàsicament d’àrabs del golf Pèrsic, buscant un clima més benigne i l’exotisme de visitar Iraq, o bé iraquians que volen veure més enllà de les planes desèrtiques i visitar els paisatges muntanyosos del nord, fugint del clima sufocant dels estius a la resta del país, i com no, tots ells atrets per les facilitats i llibertats de beure alcohol. També hi ha inversors de multinacionals i homes de negocis d’orient mitjà. I també molts del kurds que havien fugit, sobretot a l’Iran, poc a poc van tornant a causa de l’actual estabilitat.
Lluny de la pobresa, la repressió cultural i de l’explotació infantil que es pot veure al costat turc, el Kurdistan iraquià es presenta com el primer país kurd semi independent, que escriu la seva llengua, però encara sota el control econòmic d’Iraq.


Sobre el terreny no podrem evitar notar un sentiment estrany, una regió tan rica en un país trencat per dècades de guerra i embarg, que a més no te accés al petroli?
Una hipòcrita injecció econòmica per part dels Estats Units, cotxes de luxe, noves i sumptuoses mesquites, modernes universitats, immensos centre comercials a l’estil del Golf, dones vestides amb estil occidental, lluny del fanatisme religiós...en fi, el nivell de vida ha millorat notablement, però tot i això ens fem la pregunta: per què Estats Units només ha tingut ulls per als kurds iraquians? Segurament la resposta és tristament evident...

L’estabilitat que regna avui en dia, no la veiem del tot ferma. Ens fem les següents preguntes, què passarà quan a la resta de l’Iraq àrab els habitants puguin votar lliurament el seu president? Estarà sempre EEUU protegint als kurds del nord? O quan els interessi els abandonarà a la seva sort, com ha fet tantes vegades?
I és que aquesta seguretat es sosté per cents de check points que hi ha a les carreteres, o vehicles armats amb metralladores que patrullen amb un focus enorme pels carrers. No creiem que això pugui ser etern.

El país no deixarà indiferent a ningú, per una banda ciutats mil·lenàries com Arbil amb mercats de somni o la muntanyosa Amadiya, o moderna i cosmopolita Suleymaniah, i per l’altre banda paisatges muntanyosos inusuals en un país desèrtic i pla com aquest o una de les carreteres més somniades pels amants dels mites. També pels que vulguin descansar, al llarg del país apareixen moderníssims ressorts amb un gust més o menys encertat depèn del cas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada