A partir de l’any 1992 comença una cruenta guerra amb Armènia per el control de la província de Nagorno Karabakh, en la que s’expulsen a tots als habitants azerbaijanesos de la regió.
Qui decideixi visitar Azerbaijan, trobarà un país encara sense turisme i amb algunes joies per descobrir. Habitat per una gent molt hospitalària, el país sorprèn per la barreja de sensacions que es poden percebre durant la visita. Per una banda una regió de muntanyes colossals, contrasta amb les vastes i contaminades planícies de la costa del mar Caspi, des de natura en pur estat, a la decadència més absoluta de gran part de les seves costes, ciutats industrials semi abandonades i una línia de mar dominada principalment pels pous de petroli en ús i en desús, on l’empremta soviètica va deixar un panorama desolador, es diu que aquests moments la península d’Abseron, és la regió més contaminada del planeta. Tot i això el país guarda interessants tresors naturals, un bonic cas antic a la capital, els petrogífics a Qobustan, vells cavanserais de l’antiga ruta de la seda, i per sobre de tot el tracte amable de la seva gent.
Mini Guies Coneguem sorgeix com una iniciativa paral·lela al projecte Coneguem el Món. Des d'aquest bloc volem compartir informació pràctica d'indrets del Món especials per a nosaltres d'on no hi ha excessiva informació. Esperem amb il·lusió que us pugui resultar útil per preparar el vostre viatge!
Azerbaijan, introducció
Azerbaijan és l’únic país musulmà de l’anomenada Transcaucàsia formada per Azerbaijan, Geòrgia i Armènia. Amb un passat ric en història ha vist passar i morir imperis, nombroses vegades ha estat conquistat i reconquistat per romans, àrabs, turcs, perses, mongols, russos.... A principi del segle XX amb el descobriment del petroli a les seves costes del mar Caspi, Azerbaijan, en concret la seva capital Baku, va atraure a la mirada dels russos que van exercir un fort control sobre la zona. L’any 1946 Azerbaijan va passar a formar part de la URSS fins la seva desintegració al 1991.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada