El fet més destacable que va fer famós al Kurdistan iraquià en les últimes dècades, va ser segurament la campanya de Saddam Hussein anomenada Anfal, portada a terme l’any 1988 on es van arrasar més de 4000 pobles i es va llençar un bombardeig químic que va matar a més de 5000 persones en un sol dia. Cal saber que aquest gas tòxic que va utilitzar el govern baazista va ser venut per Estats Units, per ser utilitzat contra l’Iran dels ayatollahs, ja que s’apropava el final de la guerra entre Iran-Iraq, però una vegada més l’amic es convertiria en enemic, posant en evidència la intel·ligència dels polítics i estratègues nord americans.
Amb la guerra del golf al 1991, el Kurdistan comença rebre ajudes per a reconstruir un país en aquells moments destrossat, la zona es declara d’exclusió aèria, i poc a poc el país va guanyant autonomia.
Des de la any 1992-1997 el Kurdistan es va fragmentar en una cruenta guerra civil per controlar el país, el resultat va ser el domini de les províncies de Dohuk i Arbil per part del PDK (Partit Demòcrata del Kurdistan), encapçalat per Barzani, i la zona sud, a Suleymaniah controlada del UPK (Unió Patriòtica del Kurdistan) dirigida per Talabani, actual primer ministre d’Iraq.
Al 2005 es va declarar la semi autonomia del Kurdistan dins de l’Iraq.
Actualment parlar dels dos partits politics kurds pot resultar incòmode i dolorós, ja que durant aquests de guerra interna van haver-hi molt morts i desplaçats per les dues bandes. Les disputes més marcades es van viure entre el 1993 i el 1995, incapaços de resoldre les seves diferències, van buscar ajuda externa, el PDK van dipositar les seves esperances en Turquia, mentre que UPK en Iran. Però això no va servir de res, ja que tan Turquia com Iran es van seguir comunicant amb Bagdad i Saddam Hussein en va treure profit. A l’agost del 1996 l’UPK va permetre l’entrada de tropes iranianes, i el PDK va demanar ajuda a Bagdad, els habitants d’Arbil van veure com les tropes baazistes entraven a la regió. Tot això va fer que Saddam recuperés prestigi després de la primera guerra del golf. La pressió internacional va obligar als baazistes a retirar-se del Kurdistan en unes setmanes, el PDK va crear el seu bastió a Arbil i l’UPK a Suleymanieh. Al 1998 es va signar l’acord de Washington que va establir el final dels enfrontaments armats.
Anma Suraka, és una antiga presó del règim baazista a la ciutat de Suleymanieh, on milers de kurds van ser torturats, assessinats o van desaparèixer. Actualment és un espai cultural on s'hi poden veure restes de l'artilleria de Saddam entre altres coses més agradables, com exposicions d'art, grups joves de treatre...
Amb la guerra del golf al 1991, el Kurdistan comença rebre ajudes per a reconstruir un país en aquells moments destrossat, la zona es declara d’exclusió aèria, i poc a poc el país va guanyant autonomia.
Des de la any 1992-1997 el Kurdistan es va fragmentar en una cruenta guerra civil per controlar el país, el resultat va ser el domini de les províncies de Dohuk i Arbil per part del PDK (Partit Demòcrata del Kurdistan), encapçalat per Barzani, i la zona sud, a Suleymaniah controlada del UPK (Unió Patriòtica del Kurdistan) dirigida per Talabani, actual primer ministre d’Iraq.
Al 2005 es va declarar la semi autonomia del Kurdistan dins de l’Iraq.
Actualment parlar dels dos partits politics kurds pot resultar incòmode i dolorós, ja que durant aquests de guerra interna van haver-hi molt morts i desplaçats per les dues bandes. Les disputes més marcades es van viure entre el 1993 i el 1995, incapaços de resoldre les seves diferències, van buscar ajuda externa, el PDK van dipositar les seves esperances en Turquia, mentre que UPK en Iran. Però això no va servir de res, ja que tan Turquia com Iran es van seguir comunicant amb Bagdad i Saddam Hussein en va treure profit. A l’agost del 1996 l’UPK va permetre l’entrada de tropes iranianes, i el PDK va demanar ajuda a Bagdad, els habitants d’Arbil van veure com les tropes baazistes entraven a la regió. Tot això va fer que Saddam recuperés prestigi després de la primera guerra del golf. La pressió internacional va obligar als baazistes a retirar-se del Kurdistan en unes setmanes, el PDK va crear el seu bastió a Arbil i l’UPK a Suleymanieh. Al 1998 es va signar l’acord de Washington que va establir el final dels enfrontaments armats.
Anma Suraka, és una antiga presó del règim baazista a la ciutat de Suleymanieh, on milers de kurds van ser torturats, assessinats o van desaparèixer. Actualment és un espai cultural on s'hi poden veure restes de l'artilleria de Saddam entre altres coses més agradables, com exposicions d'art, grups joves de treatre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada