"Ali y Nino" i altres llibres

"Alí y Nino" és la novel·la per excel·lència sobre el Caucas. Aquest llibre és una bonica història del difícil amor entre Ali, un musulmà de Baku i Nino, una princesa georgiana. Situada a Baku en els temps de la revolució dels bolxevics, l’autor fa una excel·lent radiografia d’Azerbaijan en un temps en el que la regió va estar atrapada en una mena de joc entre els turcs, perses i russos. El descobriment del petroli al Caspi, la revolució i el començament de la Gran Guerra provocaran un profunt canvi sobre el país i la seva gent que encara dura avui en dia.

Aquesta novel·la és una manera amena d’intentar entendre un mica la complexa situació del Caucas amb els seus conflictes territorials i les grans incògnites i curiositats que encara desperta, com ara la ubicació i la identitat d’aquestes terres, a Àsia o Europa, però això sempre dependrà dels ulls dels seus habitants.

No està massa clar qui va esciure el llibre, Kurban Said va ser el pseudònim que l'autor va utilitzar per signar la novel·la i amb aquest nom va ser al seva única obra.

" aquí estamos, representantes de los tres pueblos más grandes del Cáucaso: una georgiana, un mahometano y un armenio. nacidos bajo el mismo cielo, en la misma tierra, diferentes y, sin embargo, idénticos, como la Trinidad divina. Europeos y , sin embargo, asiáticos, recibiendo del Este y del Oeste y dando a los dos "

" -Camina por Tiflis. ¿Ves mujeres que lleven velo? No. ¿Sientes el aire de Asia? No. Es una mundo diferente del tuyo. las calles son anchas; las almas rectas. Yo me siento muy sabia cuando estoy en Tiflis, Alí Khan. Aquí no hay fanáticos necios como Seyd Mustafa, ni ceñudos malhumorados como Mehmed Haidar. La vida aquó es fácil y alegre.

-Pero este país se encuentra coguido entre las dos piezas de un par de tenazas al rojo, Nino.

-Precisamente por eso- estaba de nuevo caminando ligeramente sobre adoquines-; precisamente por eso. Siete veces destruyó Timur el cojo a Tiflis. Turcos, persas, árabes y mongoles han invadido el país. Nosotros permanecimos. Asolaron Georgia, la violaron, la asesinaron, pero nunca la poseyeron realmente. Santa Nino vino del Occidente trayendo su vid, y es al Occidente a donde pertenecemos. No somos asiáticos. Somos el país más oriental de Europa..."

" -Asia no ha muerto. Sólo han cambiado sus fronteras. Bakú es ahora Europa. Y no se si se trata de una simple coincidencia. Ya no quedan asiáticos en Bakú.
-Padre he defendido durante tres días Asia con ametralladora, bayoneta y daga.
-Eres un hombre valiente Alí Khan. Pero, ¿que es la valentía? Los europeos son valientes también. Tú, y tosos los hombres que lucharon contigo...,ya no sois asiáticos. Yo no odio Europa. Me es indiferente. Tú la odias porque hay en ti algo europeio. Fuiste a la escuela rusa, has aprendido latín, tienes una esposa europea. ¿Cómo puedes seguir siendo asiático?"

Altres llibres interssants sobre la regió:

"Absurdistan" de Gary Shteyngart

Una història d’intriga i corrupció que es mou entre Rússia, Estats Units i Absursbani, antiga república soviètica designada com la Noruega del Caspi, on el protagonista es troba atrapat en una guerra civil pel control de la regió.

"Rumbo a Tartaria" Robert Kaplan

Un viatge des del centre d'Europa al mar Caspi passant per Orient Mitjà i al Caucas, amb una sèrie d'entrevistes i anàlisi profund al que ens té acostumat l'autor.

Sheki, antic pas de la Ruta de la Seda

Sheki està considerada una de les ciutats més boniques d'Azerbaijan , amb un paisatge verd i frondós, el que denota que les pluges hi són freqüents. El lloc amb més encant de la ciutat és un antic caravansarai convertit en un hotel.

Es tracta d'una ciutat molt antiga, de fet està considerada com la ciutat més antiga del Caucas. És un antic pas de la ruta de la seda entre Bakú, Tbilisi i Turquia, va arribar a tenir cinc importants caravanserais entre els segles XVIII i XIX. Era coneguda per les espècies, les teles de seda i les artesanies.

Com arribar: hi ha busos que comuniquen amb Bakú de forma regular, amb una durada aproximada de 7 hores, en funció de l'estat de les carreteres i de l'autobús. 

Llocs per visitar: És una ciutat petita en moviment continu. Els llocs més interessants són:

- Xan Sarayi: antiga fortalesa que es troba al final del poble. El palau (Khan's Palace) del segle XVIII és petit amb una decoració laboriosa tant de les parets exteriors (figures turqueses geomètriques) com de les interiors (gravats d'estil otomà). Els jardins exteriors tenen arbres immensos i són agradables per fer un tomb, si la pluja ho permet. 

La fortalesa alberga també dos museus: el de història local i el d'artesanies

- La ciutat antiga: la principal atracció de la ciutat és el caravansarai, del segle XIX que ocupa un espai destacat en el carrer principal que comunica l'entrada de la ciutat amb la fortalesa. Hi ha tres mesquites del segle XIX, que juntament amb un passeig entre les cases antigues d'estil otomà, permetran completar la visió de la ciutat. 

Allotjament: El caravanserai segueix sent el lloc amb més encant de la ciutat per allotjar-se. Amb nombroses sales (disposa de 37 habitacions) de diferents mides i un bonic pati central. Tot i que les habitacions tenen molt encant, són força bàsiques i no sempre del tot netes. El restaurant de l'hotel serveix bon menjar en un pati amb molt agradable, per lo que resulta l'opció més còmoda en una visita ràpida a la ciutat.

Quba

Quba és una tranquil·la i agradable ciutat als peus de les muntanyes del Caucas, no té gaire per visitar, però si hi estem de pas per anar a les muntanyes o cap a Xinaliq podem donar un vol pels seus carreres de cases baixes d'estil rus, la mesquita blava o la del divenres, o fer un passeig pel fresc i tranquil parc Nizami.

Creuant el riu hi ha el curiós barri de Krasnaya Sloboda, habitat per adinerades famílies jueves on s’hi poden observar un gran nombre de cases de luxe, algunes de color rosa i gust sospitós.

Parc Nizami

Krasnaya Sloboda

Xinaliq

Després de creuar unes profundes gorges i una amplíssima vall, apareix aquest poble remot que es situa pràcticament a la frontera de Daguestan, de fet el punt fronterer es veu des del poble. Xinaliq en sí, només és un entramat de carrers en una barreja de fang i excrements animals, amb cases de pedra, on podrem apreciar la típica arquitectura de la regió. Al mig del poble també hi ha una antiga mesquita en ruïnes que ara es fa servir per a guardar els animals.

Es tracta d’un dels pobles més remots del país a la frontera amb Daguestan, que queda aïllat durant uns quants mesos a l'any, donada la seva situació geogràfica i les inclemències del clima. El poble ha mantingut una llengua i una escriptura pròpies i úniques, una dada significativa del seu aillament és que els nens del poble ja no aprenen el rus.

Tot i la bonica experiència de poder passejar pels seus carrers, poder xerrar amb els seus habitants i fotografiar als nens curiosos, el verdader tresor que amaga Xinaliq, és el sublim paisatge on està ubicat, al costat d’una amplíssima vall que ens podria recordar als Pamirs, envoltada per pics que superen els 4000 metres. Aquest pot ser un paradís pels amants dels trekkings i la muntanya, però només en els mesos més càlids. Nosaltres hi vam arribar a primers d’octubre i ja havien començat les nevades, com a contrapartida vam poder veure la transhumància dels pastors que portaven els seus ramats cap a les terres més baixes. Per un pastor vam poder saber que aquests porten els seus ramats a peu fins a Qobustan.

On dormir:

Per uns15$ es pot dormir i menjar en algunes de les cases de gent del poble i compartir una o més nits amb una família local. A Xinaliq no hi ha cap hotel ni cap restaurant. Una altre possibilitat interessant pot ser acampar sota aquest increïble paisatge sempre que el clima ho permeti o que els immensos gossos o llops no se’ns mengin!!

Com arribar-hi:

La carretera des de Bakú és molt bona, però a partir d’uns quilòmetres passat de Quba, es fa imprescindible un cotxe 4X4.

Depenent del temps que vulguem invertir en el viatge, es pot escollir entre dues opcions:

- Si es té temps i un es vol gastar una mica menys de diners en l’excursió, es pot agafar un bus fins a Quba, n’hi ha uns quants al dia, i a partir d’allà buscar a algú amb un 4X4 que ens hi porti.

- Si anem més justos de temps i no ens importa gastar una mica més de diners, la manera més ràpida i còmode és contractar un Lada amb conductor des de Bakú.

Excursions des de Bakú

- Qubustan:

Els pertoglifics de Qubustan són possiblement el major reclam turístic que té el país. Els centenars de gravats prehistòrics es concentren en una zona a prop de la ciutat de Qobustan (a uns 60 km. de Bakú). S’han de visitar amb un guia del museu que hi ha al costat.

Per arribar-hi hi ha dues opcions: agafar un bus des de Bakú fins a la ciutat de Qubustan i allà buscar un taxi, o contractar un conductor des de Bakú i així aprofitar per passar el dia per la zona.

-Volcans de fang

En un erm turó batut pel vent, es podem trobar unes curioses formacions geològiques. Uns petits volcans de fang gris i calent broten formant un curiós paisatge llunar.

És una excursió que es pot combinar amb la visitar dels petroglifics de Qobustan, tan si optem per anar amb conductor des de Bakú com amb bus fi

ns a Qobustan, aquí tan sols s’hi pot arribar amb un taxi o cotxe particular. La majoria de conductors no ho coneixen, i a la cruïlla on tots es perden, hi ha un nan que ens hi acompanyarà per una propina del taxista, no és broma !!

- Península d’Absheron:

La degradació de la península d’Absheron, és un exemple més del desastre medi ambiental fet al mar Caspi, possiblement el major després de l’assecament del mar d’Aral a Uzbekistan. Ciutats industrials semi-abandonades a primera línia

de mar, i pous petrolífers oxidant-se. Un accident químic durant l’era soviètica a la ciutat de Sumqayit, va deixar d’herència un monstruós cementiri de nens.

Tot i això a la península hi ha alguna platja a

pte pel bany, sobretot a la costa nord.

A Suraxani hi ha el temple del foc d’Atashgah, un lloc sagrada pels zoroastrians. Nosaltres no el vam visitar.

On dormir i menjar

On dormir, allotjament:

Allotjar-se a Bakú és caríssim, els hotels tenen preus desorbitats. Dins de Icheri Sheher (casc antic) hi ha molt hotels luxosos a preus d’escàndol.

Nosaltres vam dormir al hostal Alstadt (3/2 Memmedyarov Str.) en ple centre antic de Bakú. Va ser l’hotel amb bany a l’habitació més econòmic que vam trobar a la ciutat, per uns 50€ la nit. El personal és amable i l’esmorzar està prou bé. Hi ha algunes habitacions que són més grans i millors que altres.

Al carrer del costat hi ha la guest house Inn (Harbi Str. 17) d’uns 50€, del mateix estil que l’Alstadt però menys net.

On i què menjar:

Al centre de la ciutat hi ha infinitat de restaurants on menjar bé depenent del que ens vulguem gastar.

Hi ha molts restaurants de cuina tradicional azerí i de cuina turca. La veritat és que no hi ha moltes diferències entre elles, això si la dieta està basada amb els pinxos de carn (Shashlik en rus, kebab en turc ) i les sopes. No us perdeu la deliciosa sopa de iogurt!

També es poden trobar bones pizzeries a preus astronòmics.

L’única manera de menjar barato a Baku són els shawarmes!

Baku, llocs d'interès

1. Icheri Sheher: Traduït en azeri o turc, com ciutat vella, és potser la zona més bonica de la ciutat. Un entramat de carrerons que pujen i baixen sense tràfic rodat, ofereixen alguns dels tresors de la capital, com el palau de Shirvan Shah, antics caravanserais, la Maiden tower, belles balconades de fusta, cases amb arquitectura otomana i fabuloses vistes al mar Caspi.


2. Palau Shirban Shah: Es tracta d’un monument que alberguen el major complex de d’edificis amb arquitectura d’Azerbaijan de tot el país. Construït al segle XV amb pedra, en el conjunt hi ha el palau principal, els panteons, la mesquita del Shah, el mausoleu de Seyid Yahya Bakuvi i els banys a la part baixa, utilitzats avui en dia com a urinaris.

3. Giz Galasi ( Maiden tower): Traduïda com la Torre de la donzella, aquest emblema nacional, està situat al cas antic i davant del mar, de fet forma part de la muralla. En ella s'hi poden veure influències del zoroastrisme, sassànides, àrabs, perses i otomanes. Va ser construïda al segle XII, i juntament amb palau de Shirvans Shas, formen part del Patrimoni de la Humanitat des de 2001.

4. Passeig marítim: Val la pena caminar pel passeig que recorre la ciutat al costat del mar, on es pot veure perfecte el dibuix de la badia de Bakú. La zona és plena de bars i centres lúdics. Mirant mar endins es poden divisar els pous petrolífers que tan han enriquit i contaminat les costes del país.

5. Passejada pel centre: El centre de la ciutat, ple de botigues de luxe amb marques europees, i edificis amb un caire “Portal de l’Àngel”, sembla més el centre de qualsevol capital europea que no pas caucàsica. A la plaça principal hi ha el bonic edifici de la biblioteca nacional on s’hi poden veure escultures de poetes azerís.

Als voltants de la Fountani Square hi ha molts bons restaurants i llocs de kebabs, o els sempre vomitius mc donals. Recordant al "Portal de l’Àngel" barceloní, aquest és el lloc preferit pels habitants de Bakú.

6. Flama eterna: Sota una estructura amb columnes, hi ha la flama que sempre crema en memoria als herois de la guerra. Aquest lloc és un excel·lent mirador a la ciutat. També s’hi pot observar el creixement moderns d’edificis amb vivendes de luxe.

Al costat hi ha una llarga avinguda on hi ha el cementiri dels Màrtirs recordant als màrtirs de la guerra contra Armènia, i a les 137 víctimes que els soviètics van assassinar quan els tancs van prendre la ciutat al 1990. A cada tomba hi ha dibuixada la cara i el nom del que hi jeu dins.

7. Dom soviet: Val la pena veure des de fora aquest colossal edifici des d’on es va governar Azerbaijan durant l’era soviètica.

Bakú, introducció a la ciutat, com moure's

Bakú és una ciutat que pot crear certes controvèrsies al visitant, no és una ciutat fàcil de definir en poques paraules. Es tracta d’una ciutat trepidant i plena de vida. Per un costat un bonic i recollit casc antic, contrasta amb l’elegant centre ple de botigues de marques internacionals. Bakú és una ciutat petrolera caríssima i en plena expansió en la que s’hi estan construint molts edificis futuristes, on cotxes de luxe corren sota blocs de vivendes d’alt standing, i a l’altre cara de la moneda, blocs d’apartaments de l’era soviètica que s’alcen a l’extrarradi caòtic. No menys de 2 milions de refugiats del conflicte del Karabakh viuen en precaries condicions ocupant les zones més desfavorides de la capital, convertint-se en un greu problema econòmic.

-Com moure’s:

Un bon entramat de línies de metro arriben a molts punts de la ciutat, i on aquest no arriba, les marshrutkes o autobusos poden ser útils.

El taxi sense ser extremadament car, no és del tot econòmic però a vegades va bé per arribar a punts on el transport públic no hi arriba. Els taxistes, al menys amb els que nosaltres vam tractar sempre van ser honrats.

Estació de metro "Baki Soveti" a prop del casc antic

El Clima a Azerbaijan

Azerbaijan té un clima relativament suau a les costes, continental a l’interior i pot ser extrem a les zones muntanyoses sobretot a l’hivern.

Els estius són molt calorosos amb valors que poden arribar a quasi 50º a la línia de costa.

A Bakú i a la costa en general hi fa molt vent, de fet es diu que el nom de Baku prové de la paraula vent.

L'hospitalitat a Azerbaijan

La gent és extremadament hospitalària i molt amables. No és estrany preguntar per una adreça i acabar prenent te a casa d’algú. En algunes ocasions també podem trobar gent amb caràcters més aspres, però en general la gent és molt respectuosa i educada. Els azerbaijanesos són persones força cultes que s’interessen pel nostre país i les nostres costums. A vegades si no ens hi podem comunicar pot semblar que siguin una mica freds, però això és tan sols una barrera idiomàtica.